Per a molts és el millor espectacle de Carles Santos, una aproximació visceral, lúcida, surrealista, musical, dramàtica i, sobretot, d'admiració profunda cap a Bach. Tretze anys després de la seva estrena al Festival de Peralada i d'haver-se presentat en versió petita al Teatre Lliure de Gràcia, La pantera imperial arriba ara al Teatre Lliure, a la Sala Fabià Puigserver, en tota la seva magnitud, en un gran espai i amb el Cor Lieder Càmera dalt l'escenari.
Del Magníficat a les Variacions Goldberg, de la Passió segons sant Joan al Clave ben temperat, Carles Santos fa un examen tan minuciós de la música de Bach, desmuntant-la i tornant-la a muntar, reharmonitzant-la, interpretant-ne la partitura al revés, des de l'última pàgina a la primera..., que ens acaba demostrant que sí, que qualsevol música, per contemporània que sigui, sempre sonarà a Bach.
En un muntatge espectacular, amb cantants actors, ballarins i músics en directe, dos pianos i un clavicèmbal que es persegueixen per l'escenari, grans bustos del mestre embolcallant-ho tot, aigua on ofegar-se i la sensualitat sempre present en l'imaginari del de Vinaròs, Santos explota tots els efectius de què disposa fins a límits insospitats. La pantera imperial és, malgrat tot, un espectacle intimista que sap centrar l'atenció del públic en els més petits detalls sonors, visuals i sensorials i que, talment com ho fa Bach en les seves partitures, per molts efectius que posi en escena, deixa l'espectador sol davant la immensitat de la música.
Del 17 al 21 de febrer. Teatre Lliure. Sala Fabià Puigserver.