CRÍTICA DE MÚSICA SIMFÒNICA
El Lieder Camera i l’OBC en Xostakóvitx
Obres de Mozart i Xostakóvitx
Nikolai Didenko, baix. Cor Lieder Camera. Cor Madrigal. Orfeó Català. Cor Jove de l’Orfeó Català. OBC. Kazushi Ono, director.
L’Auditori de Barcelona. 19/III/16.
ALBERT FERRER FLAMARICH
En més d’una ocasió he assenyalat certes febleses a les cordes masculines del Lieder Camera, una formació sabadellenca que des de fa anys s’ha convertit en un dels pals de paller de les programacions musicals corals i, específicament, simfònico-corals. Amb l’OBC tornava a actuar el cap de setmana passat en el seu vint-i-dosè programa, que incloïa la Simfonia núm. 13 de Xostakóvitx, que l’orquestra barcelonina oferia per primera vegada.
Un molt bon treball
Sota la batuta del titular Kazushi Ono es va obtenir un bon rendiment i una alta tem- peratura dramàtica. Si tenim en compte les ovacions, va demostrar que l’OBC excel·leix en obres intrincades, expressionistes i tècniques com aquesta. Va ser una lectura rigorosa en els passatges distessos, indesmaïable en l’establiment d’eloqüents dialèctiques tensionals, contundents esclats i tutti aclaparadors com els del primer moviment. Un contrast amb l’intimisme d’altres passatges però amb la regularitat d’una formació coral sabadellenca que també comptava amb el reforç del Cor Madrigal, l’Orfeó Català con gurant un corpus masculí homogeni, a nat, sonor, de dicció intel·ligible i amb matisos expressius que denotaven un bon treball.
Quelcom extensible també al baix solista, Nikolai Didenko. Tot plegat facilitava la comprensió intuïtiva d’una obra que va comptar amb la projecció dels textos al fons de l’escenari.
A la primera part la Simfonia núm. 39 de Mozart corroborava el que tots els titulars d’aquesta orquestra en els primers programes que dirigeixen: una revitalització d’actituds i qualitat musical. Esperem que, com els antecessors, no s’esvaeixi.