Vés al contingut
x

Illavors va entrar el cor. Fins aquell moment el concert de celebració dels 30 anys d'Ibercàmera, un dels pals de paller de la nostra vida concertística, havia transcorregut per una plàcida discreció. L'obra central del programa, la Novena simfonia de Beethoven, era ideal per a una celebració que va tenir com a mestre de cerimònies Rafael Frühbeck de Burgos. El veterà director, més fràgil físicament però sense perdre mai el control, ens va transportar a una concepció beethoveniana habitual fa cinc dècades: un so musculós, massiu, no gaire adient per a les empremtes clàssiques de la Vuitena oferta a la primera part. El colossalisme de la Novena li esqueia més, tot i que és possible trobar més lirisme a l' adagio i menys rigidesa al segon temps.

El quartet solista va ser fluix: soprano (Ekaterina Metlova) d'afinació oscil·lant, mezzosoprano (Ana Ibarra) poc audible -com quasi sempre en aquesta obra- i tenor (Christian Elsner) blanquinós; només el baix Reinhard Hagen va aportar un mínim d'autoritat. Per la seva banda, l'Orquestra Simfònica Nacional de Dinamarca no va anar més enllà de la grisor: corda eficaç tot i que poc incisiva, fusta sovint deslligada del conjunt i metall propens als accidents.

En el balanç final quedarà en el record el nounat Cor Ibercàmera, unió de la Polifònica de Puig-reig, Madrigal i Lieder Càmera, preparat per les mans sàvies de Mireia Barrera. Aquesta massa de 125 veus va omplir la Sala Gran de l'Auditori amb un so homogeni i potent, alhora que dúctil, responent sense defallir a les instruccions de Frühbeck. Un debut digne de la celebració.

Testimonial job
Xavier Cester
Mitjà de comunicació
ara.cat
Captura o Avatar
Ibercàmera celebra trenta anys amb un nou cor
Data publicació