Novena simfonia de L.v. Beethoven.
Núria Vilà, soprano. Jordi Domènech, contratenor. David Alegret, tenor. Car- les Pachón, baix. Lieder Camera. Cor de Cambra de Granollers. Orquestra Simfònica del Vallès (OSV). James Ross, director.
La Faràndula, divendres 22/IX/17
ALBERT FERRER FLAMARICH
La Simfònica del Vallès manté la seva tradició d’oferir anualment la
Novena simfonia de Beethoven ns al 2024, bicentenari de l’estrena de l’obra. Aquesta temporada 2017-18, que va començar el passat divendres, ha servit per obrir un curs que a Sabadell convocarà al públic ns a set ocasions.
La Novena d’enguany en- cetava la titularitat de James Ross i proposava per designi seu la substitució de la mez- zosoprano per un contratenor. Un encert. En una particel·la poc agraïda més enllà de la melodia, Jordi Domènech va corroborar que aquesta cor- da, no prevista evidentment per Beethoven però de tessi- tura equivalent, dota de major presència al quartet solista. Al seu costat i en un equip ben resolutiu el tenor David Alegret, el baix-baríton Carles Pachón i la soprano Núria Vi- là afermaven una progressió esplèndida tècnicament i van con gurar l’equip més rodó de les darreres Novenes escolta- des a l’OSV.
Cantada en català
No menys lloable va ser la tasca del sabadellenc Lieder Camera i del Cor de Cambra de Granollers, puntals de les formacions vocals catalanes, molt acurades en la dicció en català a partir de l’exquisida traducció de Joan Maragall de l’Oda a la joia de Schiller. El seu cant intens –puntual- ment estrident en les sopra- nos– desplegava emotivitat i cohesió. A més, la distribució estereofònica per l’escenari i la sala va generar un efec- te d’immersió tan sorprenent com infreqüent en les realitza- cions d’aquesta obra.
Del plantejament de Ross cal destacar una lleugera ten- dència americana en el so, brillant i proteic, amb tutti con- tundents que, sense efectis- me, tendien a un dramatisme i èpica de volums sonors consi- derables. Al marge de detalls puntuals i el treball dialèctic entre famílies instrumentals, entre els encerts cal citar l’atenció a les trompes, el ca- ràcter germinal de la coda del primer moviment, el contrast de tendresa i esperança del trio de l’Scherzo o el fraseig en arc de l’Adagio. No obstant, el temps dut en aquest darrer comprimia el moviment quasi en un andante incòmode de paladejar tot i ser, juntament amb el Finale, els dos seg- ments més ben preparats.
Igualment cal referir alguns plans sonors desdibuixats o l’articulació de passatges en les cordes, la manca de sub- tilitat en algunes transicions, especialment als dos primers moviments. Tot plegat, però, justi cable en l’assimilació no immediata dels nous precep- tes a assumir del nou titular i per l’insòlita circumstància que mitja OSV era a Abu-Dhabi per compromisos professio- nals. Les vacants les van ocu- par joves músics amb resul- tats estimables com el de la primera oboè.
Com a pòrtic i entre movi- ments els Brincadeira, grup percussionista també distri- buït estereofònicament, van oferir unes improvisacions amb tambors amalgamant la cerimònia tradicional del con- cert i el virtuosisme musical urbà. Aquest va ser un ex- periment propi de l’OSV però d’una intencionalitat performa- tiva més e caç sobre el paper i en l’espectacularitat sonora i tècnica que en la correlació amb la simfonia.
Concert a Barcelona
És habitual que els concerts de l’OSV dins la Temporada al Palau presentin algunes va- riacions –i enriquiments– ab- sents a Sabadell. Aquest fet sovint rau en qüestions pres- supostàries –drets, lloguer de partitures, assaigs i actuació– d’un mateix programa que di culta repetir íntegrament el concert. En aquesta sentit es pot justi car la inclusió del Concierto para piano, batucada y orquesta “Al límite” de Ricar- do Llorca amb les insercions dels Brincaderia i la feridora ruptura de la Novena repartida en les dues parts. De resultats semblants en el planter instru- mental i vocal en la simfonia a Sabadell, la fantasia germina- da a l’ombra reivindicativa del 15-M participava d’un esperit ja present en el vestuari de carrer dels músics: una subtil reivindicació, acord al context polític actual preeminentment cívic i també festiva per les Festes de la Mercè i els 30 anys de vida de l’OSV.