Vés al contingut
x

El Rèquiem d’Antonin Dvorak, amb contribució sabadellenca

Mitjà de comunicació:
Diari de Sabadell
Data de publicació:
14 de jun de 2018
Extracte
Ben resolts en afinació els passatges masculins a capella de l’Hostias, les cordes femenines van sobresortir en inten- sitat i volum per esdevenir el motor d’un conjunt que denotava una ferma preparació.
Descarrega't la notícia aquí
Dvórak; L'Auditori; Temporada OBC

Rèquiem de Dvorak

Marta Mathéu, soprano. Gemma Co- ma-Alabert, mezzosoprano. Roger Padullés, tenor. José Antonio López, baríton. Cor Lieder Càmera, Cor Ma- drigal, Cor Anton Bruckner.

OBC. Kazushi Ono, director.
Església de Sant Feliu de Sabadell. 27 de maig de 2018.

ALBERT FERRER FLAMARICH

L‘Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Cata- lunya tancava la seva tempo- rada estable a L’Auditori de Barcelona amb el ‘Rèquiem’ de Dvorak. Escrit el 1890, es tracta d’una obra de maduresa que sobrepassa la identificació nacional i folklò- rica que combina tendències romàntiques amb un punt de teatralitat més expeditiva que pàgines homònimes com la de Verdi. Infreqüent en les sales.

Es tracta d’una obra de maduresa que sobrespassa la identificació personal i folklòrica

de concert, aquest ‘Rèquiem’ es va oferir amb una absurda pausa que en trencava la continuïtat. Almenys no s’acompanya de ridículs videomappings com en anteriors ocasions, que restaven més que sumaven. Kazushi Ono va plantejar una aproximació expositiva, fluida i atenta als clarobscurs d’una obra que bascula cap a un cert tarannà esperançador a partir del seu equador. Amb un so de conjunt allunyat de la fisonomia tova i impersonal d’algunes aproximacions, va oferir uns resultats acurats en els passatges de lirisme com el ‘Gradual’ o el ‘Pie Jesu’; sense manllevar grandesa ni intensitat a moments climà- tics com el ‘Confutatis’, de fermesa arquitectònica com la fuga ‘Quam olim Abrahae’ i la seva reexposició o el monumental ‘Lux aeterna’.

En una massa coral punyent amb tutti d’impacte que només ocasionalment va tapar la secció de corda, el Lieder Càmera se sumava al Cor Madrigal i al Cor Anton Bruckner en una de les seves habituals participacions simfòniques a la sala Pau Casals de Barcelona, i que el confirmen com una de les corals més eficients del país i sol·licitades en programes simfònico-corals. Ben resolts en afinació els passatges masculins a capella de l’Hostias, les cordes femenines van sobresortir en inten- sitat i volum per esdevenir el motor d’un conjunt que denotava una ferma preparació.

Per la seva part, en el quartet solista, forma per tres catalans de relleu, també es percebia equilibrat en tècnica, musicalitat i volum vocal com va demostrar en el ‘Recordare’, delicat en afinació per ser ‘a capella’. Especial menció mereixen l’exquisidesa pseudoperística del fraseig de la soprano Marta Mathéu –tot i la dicció poc intel·ligible-, mentre que la mezzo Coma-Alabert i el baix José Antonio López acreditaven perquè són unes de les veus més sol·licitades en la seva corda: cos ample, homogeneïtat de registre en color, emissió i potència. Per cert, bones notes de carpeta que combinaven la faceta his- tòrica amb alguns elements musicals. Quelcom que no gaudeix de la regularitat ni nivell de fa deu anys.