Albert Ferrer Flamarich • @albertfflamari1 #LiederCamera
MÚSICA La coral Lieder Càmera va oferir a l’església de la Puríssimauna selecció de peces religioses de Joan Cererols, de qui l’any passat es van celebrar quatre segles del seu naixement.
Obres de Joan Cererols. Marc de La Linde, viola de gamba. Roger Azcona, contrabaix. Joan Seguí, orgue. Laia Prat, soprano. Lieder Càmera. Eduard Vila i Perarnau, director.
ESGLÉSIA DE LA PURÍSSIMA //
12 D’ABRIL DEL 2019
El concert que el Cor Lieder Càmera va oferir divendres pas- sat a la seva seu, l’església de la Puríssima de Sabadell, va tenir una bona acollida i una alta assistència. Com a continuació dels actes que fa un any va impulsar l’Ajuntament de Martorell amb motiu del 400è aniversari del naixement de Joan Cererols i Fornells (1618-1680), el Lieder Càmera va oferir un concert amb obres d’aquest compositor català. Es pot considerar que Cererols és el mestre barroc més conegut de l’Escola de Montserrat i un dels compositors espanyols més importants del segle XVII. Ho prova la seva música, tant en llatí com en castellà, principalment de caràcter litúrgic, que va marcar un punt d’inflexió en l’estil compo sitiu de Montserrat. Hàbil en l’arpa i el teclat, especialment en l’orgue, la seva importància és la d’un músic excepcional que va portar la polifonia coral a una de les fites més altes a la Península. L’alta valoració a l’època la corroboren les nombroses còpies que es van fer de les seves composicions. S’ho mereixien les peces com l’Ave Regina Coelorum i el Psalm 112 Laudate pueri.
En total, dotze peces a vuit veus amb acompanyament de contrabaix, viola de gamba i orgue portàtil, caracteritzades pels jocs responsorials ben defensats pel cor i la soprano lírico-lleugera solista Laia Prats que, tot i afectada vocalment, va demostrar control de la línia, un vibratopolit i homogeneïtat de registre en el centre i el centre-agut. Eduard Vila i Perarnau, actual titular de la coral, va dirigir aconseguint un so de conjunt prou cohesionat i suficient claredat entre les veus en els passatges de major densitat de textures. Amb una dicció mitjanament entenedora, el Lieder Càmera va mantenir l’afinació també en passatges a cappella com l’inici del Psalm 126 Nisi Dominus i afirmant el bon nivell general que la caracteritza com una de les més reconegudes i aplaudides del país.
El punt sense encís el va marcar la manca d’efecte d’eco al Salve regina en el joc policoral suggerit. Un efecte que, en part per l’acústica i en part per la ubicació del segon conjunt de veus en la regió absidal, va quedar diluït. Amb poc retorn des de darrere del cor principal mirant en el mateix sentit cap al públic, la superposició dels jocs antifonals es perdia pre- cisament per no oferir el contrast antifonal, ni gaudir de la percepció d’espaiositat i distància necessàries.
En resum, un bon concert de polifonia religiosa catalana, llavor de l’escola montserratina, clos amb els bisos de Rossinyol que vas a França i L’emigrant ben delineats, amb inflexions i èmfasis expressius concrets –en alguna volata–. Des de l’església de la Puríssima també es contribueix a una programació de qualitat i accessible a tots els públics a Sabadell.