L'enfance du Christ de Berlioz
REPERTORI
BERLIOZ: L’Enfance du Christ
INTÈRPRETS
ORQUESTRA SIMFÒNICA DE BARCELONA I NACIONAL DE CATALUNYA (OBC)
Pablo González, director
Maria Ricarda Wesseling, Marie
Agustín Prunell-Friend, Evangelista, un centurió
Alexandre Duhamel, Joseph
Paul Gay, Hérode i Le Père de famille
Marc Pujol, Polydorus
Cor Madrigal
Cor Lieder Càmera
L'OBC i L'enfance du Christ de Berlioz
DESCÀRREGUES
PROGRAMA
L’Enfance du Christ és una de les obres més fascinants de Berlioz. Presentada inicialment pel mateix autor com la recuperació d’una obra d’un compositor barroc, es basa en el pelegrinatge de la Sagrada Família narrat per l’evangelista Mateu. Amb llibret del mateix compositor, s’estrenà a París el 1854. L’oratori es focalitza en la figura d’Herodes, en l’assassinat de tots els nounats de Judea i en l’exili de la Sagrada Família a Egipte per a salvar-se; el final se centra en l’arribada de la Sagrada Família a Saïs, on és acollida per un grup d’ismaelites. Tot i no fer gala d’una militància religiosa gaire estricta, Berlioz fou un gran amant de la música coral religiosa. L’origen d’aquesta afecció es remunta a 1850, quan compongué una peça per a orgue per al seu amic i instrumentista Joseph-Louis Duc, anomenada L’adieu des bergers [L’adéu dels pastors], que posteriorment transformà en una peça coral, en què els pastors deien adéu al Nen Jesús. Després complementà el cor amb fragments per a tenor i algun fragment orquestral, com l’obertura La fuite en Egypte [La fugida a Egipte]. Si la majoria de la seva música havia estat rebuda més aviat negativament pel seu risc formal i el seu acostament estètic a l’obra wagneriana, L’Enfance du Christ de seguida es convertí en un èxit. Hi contribuïren els cors, amb unes melodies que semblen no acabar mai, d’una bellesa i bondat corprenedores.