XAVIER PASET
Orquestra Simfònica Nacional de Dinamarca i Cor Ibercàmera
Director :Rafael Frühbeck de Burgos . D Obres: L. V. Beethoven: Simfonia núm. 8 en fa major, op. 93 & Simfonia núm. 9 en re menor, op. 125 "Coral" D DIa: 26 de gener de 2014. Auditori de Girona
Sota la sala Montsalvatje plena en un gran acte de civilitat per escoltar de bell nou tot un símbol de la humanitat (o potser un signe una vegada més del nostre eurocentrisme): la Simfonia núm. 9 en re menor de Ludwig van Beethoven, a més a més de la vuitena de les simfonies que va introduir el concert dedicat íntegrament al mestre de Bonn.
La de Dinamarca és d'aquelles orquestres que es fan escoltar. En un primer moment sembla que el so líquid i transparent marqui la seva personalitat orquestral juntament amb un tractament cambrístic del concertant. De seguida t'adones que no busquen un so robust: les seccions de cordes -sobretot les baixes- tenen profunditat però mantenen una inefable ponderació. Això mateix passa en els vents. Aquest tret els distingueix enormement de moltes altres formacions en què la musculatura guia la ideologia sonora que no poques vegades ha servit per emmascarar certes mancances.
El respectat mestre Rafael Frühbeck de Burgos va dominar amb facilitat l'orquestra tot controlant la pulsació i les entrades, demanant a cada moment les dinàmiques pertinents. No sempre és així, ja que molts professors d'altres formacions no sembla que es mantinguin amatents a les indicacions del mestre. Frühbeck de Burgos ho va controlar tot de forma admirable amb gran templança. No hi van haver desbordaments en els volums i la trepidant manera de dirigir del director va imprimir un resultat vibrant que feia justícia a unes partitures exigents -sobretot la novena. Els solistes de vent van demostrar una perfecta unió amb la secció de corda i una tècnica i musicalitat excel·lents.
Potser en la vuitena, una simfonia molt més amable, van estar menys perspicaços que en la novena però en general l'orquestra va oferir un espectable més que notori. Els solistes vocals van tenir un paper molt irregular i van deslluir sensiblement el final -especialment el rol de tenor.
Per la seva banda, les tres corals que constitueixen el Cor Ibercamera -Cor Madrigal, Cor Lieder Càmera i la Polifònica de Puig-Reig- preparats per l'ocasió per Mireia Barrera, van fer un esforç meritori per respondre a les exigències de la partitura. La suma dels tres cors celebra el Trentè Aniversari de la Temporada Ibercamera integrant un total de 135 cantaires i vol ser un homenatge a la tradició coral catalana. Tot un luxe d'orquestra i tot un luxe de director.