Improperis de F. Mompou

Els Improperis de Frederic Mompou

Obres de Brotons, Bonet i Mompou

Orquestra Julià Carbonell de Terres de Lleida
Cor Lieder Càmera (Xavier Pastrana, director)
Antoni Marsol, baríton
Antoni Ros Marbà, director

Podeu comprar entrades aquí.

Consulteu més informació del III Festival de Pasqua de Cervera. I el programa detallat del concert aquí.

Seguint amb el diàleg entre música i arquitectura iniciat en el concert i l'exposició d'El so de la llum (que podeu visitar al Museu Comarcal de Cervera), encetem el concert inaugural amb la versió musical de Narcís Bonet sobre l'obra de Gaudí. Un homenatge al genial arquitecte que estrenà el mateix Antoni Ros-Marbà l'any 1966 amb l'Orquestra de RTVE. Narcís Bonet, de qui avui celebrem els 80 anys, recrea magníficament l'esperit gaudinià a partir d'un tema arcaic que recorda la inspiració medieval i la majestuositat religiosa de l'arquitecte, per explorar després les sinuoses formes i la imaginativa creativitat dels colors i la llum.

Narcís Bonet va conèixer de ben aprop Frederic Mompou, amb qui treballà en diverses ocasions. La seva col·laboració esdevé diàleg en el tractament de les cançons populars catalanes, melodies que comparteixen i que impregnen la seva obra. Així queda reflectit en les Set Cançons Populars Catalanes i en tres de les cinc Cançons i Danses de Frederic Mompou orquestrades per en Benet Casablancas l'any 1979 sota la supervisió i aprovació del mateix autor.

Els Improperis de Mompou són, segons Prevel, “el més bell oratori escrit a Espanya en la segona meitat del segle XX” només comparable a l'”Stabat Mater de Polenc o la Missa d'Stravinsky”. La comparació amb l'obra de Poulenc és del tot recurrent, i fins i tot, cronològicament, podríem pensar en un homenatge al seu amic francès, que moria el mateix any 1963 mentre Mompou escrivia els Improperis, fruit de l'encàrrec de la 3a Semana de Música Religiosa de Cuenca. Justament 50 anys més tard la sentirem en el 3r Festival de Pasqua de Cervera... Mompou es va refugiar en el silenci i la pau de la vila d'Hevia (Astúries), refugi del seu amic Masaveu, que vivia retirat en una profunda religiositat. En aquest context, acompanyant cada tarda el rosari al seu amic i sota la mirada dels quadres religiosos del Grego, Goya, Zurbarán o Murillo, Mompou posava música als textos de la litúrgia del Divendres Sant, a les paraules més dramàtiques de Crist a la humanitat: Poble meu, què t'he fet? En què t'he contrariat? L'obra ve a desmentir la incompatibilitat del llenguatge de Mompou fora de la petita forma pianística. Però fins en el format simfònic-coral es manté fidel a la recerca de la màxima expressió amb els mitjans més austers, de la pura essència artística aquí convertida en oració mística.

L'obra va ser estrenada a Conca el març de 1964 sota la direcció d'Enric Ribó, qui la repetí el mes següent a Barcelona. L'any 1970 el director Ígor Markevitch, sota la supervisió del mateix Mompou emprengué una reinstrumentació simfònica per a ser enregistrada per la discogràfica Philips, que és la versió que sentirem avui. En aquest projecte participaren conjuntament Narcís Bonet i Antoni Ros-Marbà que avui es retroben a Cervera, anys després. Entre els anys 80 i 90 l'obra gaudí de nombroses interpretacions, entre elles les de l'OCB sota la direcció del mateix Ros-Marbà, però també la que obtingué gran èxit a Nova York el 1983. Malauradament ens hem de remuntar a la interpretació de l'Orquestra del Teatre Lliure de l'any 1993, sota la direcció de Josep Pons, per trobar-la programada a Catalunya. Més sort tindria l'obra a Düsseldorf l'any 1995, a Bogotà el 2010, o en el recent concert monogràfic dedicat a Mompou a Tòquio el passat 1 de setembre de 2012. Que hàgim d'esperar 20 anys per sentir a Catalunya un dels millors oratoris catalans del segle XX, no diu molt de la sensibilitat pel nostre patrimoni musical. Però finalment hem trobat l'ocasió en el concert inaugural del 3r Festival de Pasqua de Cervera. Un Dijous Sant de l'any 2013, 50 anys després de la seva composició.

Xavier Puig Ortiz