Vés al contingut
x

Victoria i Bach

Tots els grans compositors tenen en comú una gran capacitat tècnica i expressiva, una profunditat transcendent en les obres i… allò que ningú sap explicar. Bach i Victoria tenen, però, quelcom més en comú que tot això: tots dos van marcar el final d’una època, portant a les cotes més altes tots aquells elements que s’havien anat desenvolupant ens els anys anteriors a ells. Victoria culmina l’escola romana de Palestrina amb un mestratge que cap altre compositor espanyol ha assolit mai i Bach fa un “resum” geogràfic de la música barroca europea que acaba amb qualsevol possibilitat de continuar amb aquest estil.

Victoria va centrar la seva carrera musical en la música vocal religiosa i, per sort, es conserven moltes de les seves obres entre les que destaquen les més de vint misses i una gran col·lecció de més de 40 motets que mostren totes les capacitats expressives del compositor, des de la rigorosa solemnitat catòlica fins a l’expressivitat més hispànica.

És, però, en la música de temàtica mariana que descobrim un Victoria especialment sublim. Obres com Vidi Speciosam o l’Ave Maria a 8 veus ens mostren la cara més expressiva del compositor. Delicadesa i passió devota es combinen a través de la depurada tècnica del mestre; la mà de Palestrina es troba amb l’herència polifònica del renaixement hispànic i dóna com a resultat una música plenament emocional i, alhora, plenament catòlica, característica única del compositor avilès.

Johan Sebastian Bachva cultivar tots els gèneres a excepció de l’òpera. Misses, Cantates, Concerts, Invencions, Variacions… i tot cultivat amb una qualitat sense comparació a l’època. La música coral hi és molt present en el seu catàleg, però (per raons inherents a l’època) la música coral sense acompanyament és inexistent. Només els seus sis motets són susceptibles de ser interpretats amb pocs instruments. És per això que qualsevol d’aquests motets representa un repte per a qualsevol cor perquè és de les poques vegades que un grup vocal pot enfrontar-se pràcticament sol a una obra de Bach. 

El motet Singet dem Herrn ein neues Lied és una explosió de colors, veus i contrapunts que porta al cor a explorar els racons més inhòspits de l’escriptura vocal barroca. Combina els passatges a doble cor amb d’altres a quatre veus i fins i tot alguns passatges que van canviant, com si fossin vius, de 8 a 4 veus i viceversa…

Jesu, meine, freude representa una obra totalment de maduresa tant pel que fa a la seva cronologia com a la seva profunditat compositiva. Girant sempre a l’entorn la melodia de Johann Crüger, ens parla de la mort com un alliberament, un alleujament típic de la cultura protestant que encara avui en dia pot sorprendre en un entorn catòlic com el nostre. Els moments foscos són escassos i és, en canvi, la pau, la serenitat i fins i tot l’alegria és el més present en la música que Bach va posant al text de Johann Franck.

 

 

PRIMERA PART

Música Mariana de Tomás Luis de Victoria. 

Selecció d’antífones, himnes i motets de temàtica mariana

 

O Magnum Mysterium 

Sancta maria, sucurre miseris 

Vidi speciosam a 6 veus

Ave Maria a 8 veus 

Alma redemptoris mater a 8 veus

Regina caeli laetare a 8 veus

 

 

SEGONA PART

Motets de J.S. Bach.

Jesu, meine Freude, BWV 227

Singet dem Herrn ein neues Lied, BWV 225

 

INTÈRPRETS

Cor Lieder Càmera,

Xavier Pastrana, director 

     

Concerts
Església Sant Joan 
Matadepera
Cicle de concerts
Esglèsia de Santa Llogaia
Espot
FEMAP-2011
Esgléisa de la Mare de Déu de Valldeflors
Tremp
FEMAP-2011
Església del Santuari de Montserrat
Montserrat
Concert de Rams
Església de la Pietat
Vic
Cicle de música religiosa